Seguidors

dissabte, 23 de febrer de 2013

BEN A PROP

                                           Aquí, a prop de casa
                                           just davant de la farmàcia
                                           hi havia un cinema
                                           De petit hi anava a veure
                                           pel·lícules d'aventures
                                           i alguna de por
                                           Nits de somnis i fantasia
                                           al voltant de l'avenir
                                           Ara hi ha una entitat financera


                                           Aquí, a prop de casa
                                           just davant del quiosc de premsa
                                           hi havia un jardí.
                                           De petit hi anava a jugar
                                           a futbol i a tocar i parar
                                           esgarrinxada al genoll
                                           Tardes de joia
                                           aquella nena que em feia l'ullet
                                           Ara hi ha una plaça i un fanal


                                           Aquí, a prop de casa
                                           hi havia de tot
                                           il·lusió, esperança i força
                                           ara no hi queda res de tot això

12 comentaris:

  1. Trist poema recordant un ahir on els somnis encara tenien sentit. Totalment nostàlgic. Però la il-usió no s`ha de perdre mai amic meu.

    Salutacions, Gregori

    Fina

    ResponElimina
  2. Sí, siempre queda algo. los recuerdos, y hoy nos los dejas con tu bello poema.

    Un beso.

    ResponElimina
  3. Tot canvia, i sobretot si ho comparem amb el record, sovint idealitzat.

    ResponElimina
  4. El teu poema ens retorna els jardins i els jocs perduts. I les llargues tardes de cinema... per un moment hem pogut tastar-ho i compartir el record. Els meus records de nena tenen molt més a veure amb els jardins que amb els cinemes, però m'hi he trobat!

    ResponElimina
  5. M'has fet mirar enrrera, cap a les coses que hi havia prop de casa la mare...
    De cop m'ha vingut al cap la lleteria, i fins i tot m'ha semblat notar la seva olor...
    El teu poema m'ha agradat :)

    ResponElimina
  6. Bon poema, ple de records que, com diuen en alguns comentaris ens porten al nostre passat. I ara, aquests canvis d’avui, demà ja seran el passat dels nens d’ara. Menys sorra per asfalt menys fantasia i por per precarietat... una mica trist, però aquesta sembla ser la realitat.

    ResponElimina
  7. Jo també tinc sovint la sensació de pèrdua que diu el poema. És trist però sempre queden les paraules i poemes com aquest per recordar-ho.

    ResponElimina
  8. Camina uns metres més enllà. Potser, i dic potser, lluny de casa trobis noves il·lusions.

    ResponElimina
  9. L'essencial mai no canvia, tot i que resti invisible fins que algú ho mostra en un poema.

    ResponElimina
  10. Quin poema més sentit. A mi, m'agrada pensar que tant l'esperança, com la il·lusió i la força, formen part de la nostra essència, així que mai s'acaben.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina