Seguidors

divendres, 25 d’octubre de 2013

UN TOMB PER LA VORAVIA

                                           Camí cap a l'est
                                           on tímids raigs despunten
                                           entre el camp i l'urbs

                                           Afamat i atret
                                           pel reclam de la fleca
                                           assaja els seus precs

                                           Vides perdudes
                                           identitats amb malnom
                                           un mal presagi

                                           Terns blaus de seda
                                           la prèdica ha començat
                                           no hi ha res a dir

                                          Tinc un pensament
                                          fugisser, i l'oblido
                                          quan ets molt a prop

                                          Els ulls li brillen
                                          travessant la buanya
                                          amb foscs propòsits

                                          M'és desconegut
                                          aquest llambreig inquietant
                                          de l'aparador

                                          Un rostre brillant
                                          entre la mediocritat
                                          sols un miratge

                                          Amb la ment en blanc
                                          trescant escales avall
                                          s'escapa el comboi

                                          El teu somriure
                                          em semblà una ofensa
                                          un desencert més

                                          Immoble superb
                                          en lloc de les barraques
                                          misèria oculta

                                          Senyor, tinc gana
                                          cinc fills i una dona
                                          ignora'm si pots

                                          Músic de carrer
                                          el teu cant és un lament
                                          prova de riure

                                          Xofer, atura't
                                          en el pas de vianants
                                          petició fútil

                                          Aquí, un cinema
                                          allà, hi havia un bar
                                          ara hi ha dos bancs

                                          S'ha fet escàpol
                                          i amatent s'ha endinsat
                                          en un atzucac

                                         Sense ser conscient
                                         del terror que desperta
                                         busca conversa

                                         Un desnonament
                                         quatre cents mil al carrer
                                         resipiscència

                                         Ha rebut l'ordre
                                         de dispersar la turba
                                         somriu complagut

                                         Una injustícia
                                         cap reacció possible
                                         la mar podrida

                                         Costa molt mantenir
                                         la fe en la humanitat
                                         Costa d'Ivori

                                         Feliç i joiós
                                         enceta en un portal fosc
                                         la capcinada

                                         Prop de l'escambell
                                         resta dempeus, espera
                                         el moment precís

                                         Sota l'ombrel·la
                                         assedegat espero
                                         el cambrer remís

                                         Amb posat bròfec
                                         clava l'esguard trencadís
                                         i desapareix

                                         Em llevo el capell
                                         com a senyal de respecte
                                         ella ho agraeix

                                         Fadat per la llum
                                         del fanalet apagat
                                         conserva la fe

                                         Fadat pel botet
                                         nouvingut a la ciutat
                                         no hi ha miracle

                                         El lent parpelleig
                                         rosa indica el camí
                                         que mena a l'edèn

                                         Gelor intensa
                                         i en mig del no res
                                         la flor d'edelweiss

                                         L'arc de Sant Martí
                                        que es veu del pont estant, és
                                        en blanc i negre

                                        Un cop s'ha perdut
                                         l'essencial, es requereix
                                         la galindaina

                                        Caminar pausat
                                        les cames inflades, seu
                                        però no descansa

                                        Dia assenyalat
                                        compres el regal més car
                                        a un mag borni

                                        Sortida de fums
                                        cinc-centes mil burilles
                                        vidres trencats

                                        Brogit de copes
                                        en una nit de bastos
                                        branden espases

                                        Deixo el carrer nou
                                        per tal de copsar l'ambient
                                        del barri pudent

                                        Sec, brut i enfollit
                                       malforjat amb uns parracs
                                       va ensenyant el cul

                                       La puta vella
                                       m'ofereix el seu cony vell
                                       no porto canvi

                                       Sense baixar de
                                       la vorera, travesso
                                       tot l'infern de Dant





dissabte, 23 de febrer de 2013

BEN A PROP

                                           Aquí, a prop de casa
                                           just davant de la farmàcia
                                           hi havia un cinema
                                           De petit hi anava a veure
                                           pel·lícules d'aventures
                                           i alguna de por
                                           Nits de somnis i fantasia
                                           al voltant de l'avenir
                                           Ara hi ha una entitat financera


                                           Aquí, a prop de casa
                                           just davant del quiosc de premsa
                                           hi havia un jardí.
                                           De petit hi anava a jugar
                                           a futbol i a tocar i parar
                                           esgarrinxada al genoll
                                           Tardes de joia
                                           aquella nena que em feia l'ullet
                                           Ara hi ha una plaça i un fanal


                                           Aquí, a prop de casa
                                           hi havia de tot
                                           il·lusió, esperança i força
                                           ara no hi queda res de tot això