Seguidors

divendres, 21 de desembre de 2012

LOST

                                           Encerclant el cabdell
                                           faig el meu niu d'ocell
                                           i m'hi adormo


                                           Entre les flors del mal
                                           trobo el meu rival
                                           en mi mateix


                                           Les deus s'han assecat
                                           i tinc la necessitat
                                           de trobar-te


                                           Damunt la vorera
                                           es pren la foguera
                                           seguim el fum


                                           Els reflexes daurats
                                           cremen els encenalls
                                           de pell bruna


                                          Esquitx en mig de l'urbs
                                          fent camí cap el sud
                                          bat les ales


                                          Sovint el silenci
                                          conté el pas previ
                                          de la veritat


                                          Quan la sort sesteja
                                          el perill passeja
                                          vora l'incert


                                          Espantall espantat
                                          fantotxe espatllat
                                          no saps viure


                                          Immers dins la fosca
                                          aïllat i foll, busca
                                          l'ésser de llum


                                          Entre udols i gemecs
                                          puc intuir els precs
                                          de l'home llop


                                          La puta passeja
                                          la monja se senya
                                          distraccions


                                          Un outsider penjat
                                          un gos abandonat
                                          a la vorera


                                          Frecs de terns de seda
                                          vòmits secs a terra
                                          sang al llavi


                                          Dol, por, fred, fam, tos, sang
                                          còrpora en el fang
                                          passo de llarg


                                          Trespol de tocs blavencs
                                          a sota, mots obscens
                                          la verga creix


                                          Planto en el pedregar
                                          rels seques, per sadollar
                                          la meva fam


                                          Subsol erm, vellut blau
                                          nafres de primer grau
                                          la carn magre


                                          Intueixo el perill
                                          dos ulls mirant l'espill
                                          de fit a fit


                                          Aromes que apropen
                                          esguards que s'allunyen
                                          miopia


                                          Sóc en un banc, ulls clucs
                                          el somnis, lluny, perduts
                                          besam i fuig



dilluns, 3 de desembre de 2012

LA FESTA

                                     Assegut en un racó
                                     emparat en la foscor
                                     contemplo
                                     figures en moviment
                                     cossos en circumval·lació.
                                     Cada còrpora és un embolcall
                                     que conté una experiència
                                     farcida d'emocions, d'esglais
                                     de pèrdues i de descobriments.
                                     Teguments que busquen la llum
                                     per evitar haver d'indagar
                                     en les pròpies tenebres.
                                     Com s'ho fan per enganyar-se?
                                     Com s'ho fan per imaginar
                                     que les qüestions estan resoltes?
                                     De tant en tant es pot veure
                                     algun ens que decideix
                                     que és hora de deixar-ho córrer.
                                     No és fàcil, m'has de creure
                                     resoldre abandonar la festa
                                     quan encara sona la música
                                     quan hi ha menjar i beure
                                     quan aquella dona alta i rossa
                                     de gest precís i mirada punyent
                                     és en algun lloc de la sala.
                                     El més fàcil és romandre
                                     assegut en el sofà de pell
                                     i esperar que tot s'acabi
                                     i esperar que el silenci eixordi
                                     i deixar-te endur pel vent.