Seguidors

dimecres, 20 de juny de 2012

CONSCIÈNCIA

                                                     Un quart de quatre de la matinada
                                                      i no agafo el son
                                                      aliè al procés interior que em portarà
                                                      indefectiblement a l'anorreament
                                                      de la consciència


                                                      Dos quarts de cinc i m'adormo profundament
                                                      bromes oníriques m'arrosseguen a l'abisme
                                                      em desperto al cap de quatre anys
                                                      cedint a l'esclat victoriós
                                                      de la inconsciència


                                                      L'única veritat ineludible
                                                             és que sóc quatre anys més vell

dimarts, 12 de juny de 2012

JUNY

                                                S'encén un llumí
                                                quan el cap espetega
                                                s'amaga la nit


                                                 Endergues velles
                                                 muten lentament, llavors
                                                 retrunyen canons


                                                 Dançava content
                                                 sobre el cap de l'agulla
                                                 li sobrava espai


                                                 A toc d'orgasme
                                                 la cinglada s'atura
                                                 comença la pau


                                                 El bleix enyorat
                                                 de l'home gran s'assembla
                                                 al de l'emigrant


                                                 Després de l'aürt
                                                 queda torbat, incapaç
                                                 de riure de nou


                                                  En el fons del llot
                                                  hi va trobar la calma
                                                  ara hi dorm cofoi

divendres, 1 de juny de 2012

TEORIA DEL COSSOS*

                                                El frec del teu abric
                                                moviment harmònic que deixa
                                                una estela de desig
                                                una espurna d'esperança
                                                que s'inicia amb un somriure
                                                i que es finalitza al llit.
                                                Freqüència en ones hertzianes
                                                es mou el dial amb neguit
                                                un projecte i dues ànimes
                                                dos cossos i algunes llàgrimes
                                                dos éssers en mig de la nit.
                                                I quan m'apropo, t'allunyes
                                                i quan em desitges, no et veig;
                                                s'aboquen paraules a l'aire
                                                que es perden en mig de la fosca
                                                i es deixen caure en l'oblit


* Títol manllevat sense cap mena de pudor al gran Ferrater