Seguidors

dilluns, 3 de desembre de 2012

LA FESTA

                                     Assegut en un racó
                                     emparat en la foscor
                                     contemplo
                                     figures en moviment
                                     cossos en circumval·lació.
                                     Cada còrpora és un embolcall
                                     que conté una experiència
                                     farcida d'emocions, d'esglais
                                     de pèrdues i de descobriments.
                                     Teguments que busquen la llum
                                     per evitar haver d'indagar
                                     en les pròpies tenebres.
                                     Com s'ho fan per enganyar-se?
                                     Com s'ho fan per imaginar
                                     que les qüestions estan resoltes?
                                     De tant en tant es pot veure
                                     algun ens que decideix
                                     que és hora de deixar-ho córrer.
                                     No és fàcil, m'has de creure
                                     resoldre abandonar la festa
                                     quan encara sona la música
                                     quan hi ha menjar i beure
                                     quan aquella dona alta i rossa
                                     de gest precís i mirada punyent
                                     és en algun lloc de la sala.
                                     El més fàcil és romandre
                                     assegut en el sofà de pell
                                     i esperar que tot s'acabi
                                     i esperar que el silenci eixordi
                                     i deixar-te endur pel vent.

6 comentaris:

  1. Indagar en les pròpies tenebres pot ser una experiència dura...

    ResponElimina
  2. M'agrada molt! M'ha passat moltes vegades que no he sabut abandonar una festa abans d'hora. Crec que assegut al sofà de pell, esperant que el silenci eixordi, és una manera d'indagar en les pròpies tenebres.

    ResponElimina
  3. A les festes si ha d'anar amb ganes. I si, abandonar-les a mitges tb costa, però indagar en les tenebres millor fer-ho a casa, sense brugit és més fàcil.
    Petonets poeta

    ResponElimina
  4. De vegades reconciliar-nos amb el nostre mon interior no ve gens malament, amic Gregori.

    Salutacions

    Fina

    ResponElimina
  5. Hoy la fiesta envuelve tus palabras.

    Un beso.

    ResponElimina
  6. Sempre anem pel camí que menys mal fa, a simple vista, està clar. En realitat és una palada més de terra.

    ResponElimina