Seguidors

dimecres, 7 de novembre de 2012

SENECTUT

                                           Malalt
                                           reflex opac
                                           pell esgrogueïda
                                           el bleix cansat
                                           entela l'espill
                                           Has oblidat
                                           el nom del teu fill
                                           A partir de quin moment
                                           vas esdevenir espantall?
                                           Anys i panys
                                           somnis esvaïts
                                           A partir de quin instant
                                           va començar el turment?

                                           Febre
                                           mirall trencat
                                           la força es va esfondrar
                                           ja fa molt de temps
                                           El record
                                           encén el desig
                                           el membre endurit
                                           una dècada després
                                           fa pensar
                                           en la resurrecció de la carn

3 comentaris:

  1. No ens podem fer grans (que no vells) encara que si hi ha carn per ressuscitar doncs endavant les atxes.
    Cuidis Sr. Samsa

    ResponElimina
  2. O no... Fer-se gran és dur, no necessàriament eròtic.
    Salut, xiquet!

    ResponElimina
  3. Un poema fort, però real el teu, company de lletres. El temps sempre passa factura fins i tot por oblidar-nos del plaer de la pell. És el nostre recorregut, i no ens demana permis per descansar ni tan sols un segon.

    Disculpa els errors d'ortografia; habitualmente escric en castellá.

    Salutacions

    FINA

    ResponElimina