Seguidors

diumenge, 1 de juliol de 2012

ESTIU

                             Fugint d'un sol eixordidor
                             busco l'ombratge
                             que em calmarà el neguit
                             que em donarà la pau
                             que em serenerà l'esperit
                             que em sadollarà la fam
                             i m'omplirà el costal
                             i em farà feliç
                             i em donarà un motiu
                             per continuar vivint
                             I sabent-me tan murri
                             i imaginant-me tan savi
                             i mantenint-me tan sobri
                             i pensant-me tan hàbil
                             encara no puc entendre a hores d'ara
                             com he pogut ser tan enze,
                             bajoc i apocat
                             tanoca i capsigrany
                             beneit i cagat
                             de deixar-te marxar

14 comentaris:

  1. M'agrada molt! Les frustracions com a motor de la poesia...

    ResponElimina
  2. Boníssim contrast d'adjectius. L'última línia és devastadora. No canviïs, nen... M'agrada molt com escrius. Lúcid, sorneguer, humà.

    ResponElimina
  3. Magnífic poema.
    Només hi ha una cosa que no m’acaba d’encaixar: el títol. Que desconec si tracte de la calorosa estació de l’any o la vida que has deixat marxar. En tot cas, esplèndid poema.

    ResponElimina
  4. Gregori..." Verano "

    Buscas protecciòn para olvidar ese mal momento...
    profundas palabras que duelen.

    ¡¡¡ muy sentido !!

    un beso

    ResponElimina
  5. Ostres!! M'agrada, molt. I tots hem estat tot això que dius algun cop, ja sé que no es consol...

    Petonets Sr. Samsa

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és consol...però està bé que ho diguis, Lluna

      Elimina
  6. Molt bé, Samsa! cada dia millor, ara ho brodes... Des d'aquell "Novembre" que vaig llegir ja fa uns molts mesos la teva poesia està madurant moltíssim, es veu més propera, més sincera i més madura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig, Carina, que ets una persona amb una gran sensibilitat i molt entesa en poesia
      Malauradament jo no maduro al mateix ritme

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  7. Molt bon poema. Li traus un partit excel·lent, a l'anàfora.

    ResponElimina
  8. Estic aprenent la llengua, a mes d'ajudarme m'agrada aprenir amb els teus poemes, GRACIES!

    ResponElimina
  9. No tinc altra expressió que... Xapó!

    ResponElimina
  10. De vegades val la pena passar una mala estona, si això ens ha de concedir un desig...
    Preciosa...

    ResponElimina
  11. Fantàstic! Normalment pocs homes s'administren amb tant encert adjectius qualificatius com aquests.M'ha emocionat el missatge i tot, i tot.

    ResponElimina