Seguidors

divendres, 1 de juny de 2012

TEORIA DEL COSSOS*

                                                El frec del teu abric
                                                moviment harmònic que deixa
                                                una estela de desig
                                                una espurna d'esperança
                                                que s'inicia amb un somriure
                                                i que es finalitza al llit.
                                                Freqüència en ones hertzianes
                                                es mou el dial amb neguit
                                                un projecte i dues ànimes
                                                dos cossos i algunes llàgrimes
                                                dos éssers en mig de la nit.
                                                I quan m'apropo, t'allunyes
                                                i quan em desitges, no et veig;
                                                s'aboquen paraules a l'aire
                                                que es perden en mig de la fosca
                                                i es deixen caure en l'oblit


* Títol manllevat sense cap mena de pudor al gran Ferrater

12 comentaris:

  1. Es una pena que no tengas incluído un traductor en tu blog porque parece interesante.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ahora mismo lo instalo
      faltaría más

      Elimina
  2. Cuerpos que se unen en la magia de la noche, que se imantan en el deseo, que se funden en la melodía que desprenden las pieles.

    Precioso texto.

    Un beso.

    ResponElimina
  3. Molt bé, xiquet. Demà és lo gran dia, tinga'm present. Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uh, no entenc...
      quin dia és demà, o sigui, avui?

      Elimina
  4. Gregorio..." Teorìa del cuerpo "

    Si hace frìo como aquì, no creo que se aleje el cuerpo, cuando màs juntitos màs calentitos.

    ¡¡¡ romàntico !!!

    un beso desde Argentina

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que em recorda Gabriel Ferrater.

      Elimina
    2. Dolly, en Argentina no puede hacer mucho frío, teniendo en cuenta que tú estás ahí.

      Sí Bonals, això és el que escric, una copia barata dels verdaders poetes

      Elimina
  5. Descobreixo el teu blog, i m'apropo de puntetes per a no destorbar el silenci de la fosca nit.

    ResponElimina
  6. Té raó la senyoreta Bonals no només el títol té caràcter Ferraterià. N'aprens molt, dropo!

    ResponElimina
  7. bon poema gregori, on jugues amb l'atmosfera del desig, de l'apropament i la distància... danses seductores

    abraçades
    joan

    ResponElimina
  8. Hola Gregori, me encanta tu elegante blog y su poesia magica.
    Te mando un beso desde un Buenos Aires congelado, bajo cero bbrrr. =)

    ResponElimina