Seguidors

divendres, 21 de desembre de 2012

LOST

                                           Encerclant el cabdell
                                           faig el meu niu d'ocell
                                           i m'hi adormo


                                           Entre les flors del mal
                                           trobo el meu rival
                                           en mi mateix


                                           Les deus s'han assecat
                                           i tinc la necessitat
                                           de trobar-te


                                           Damunt la vorera
                                           es pren la foguera
                                           seguim el fum


                                           Els reflexes daurats
                                           cremen els encenalls
                                           de pell bruna


                                          Esquitx en mig de l'urbs
                                          fent camí cap el sud
                                          bat les ales


                                          Sovint el silenci
                                          conté el pas previ
                                          de la veritat


                                          Quan la sort sesteja
                                          el perill passeja
                                          vora l'incert


                                          Espantall espantat
                                          fantotxe espatllat
                                          no saps viure


                                          Immers dins la fosca
                                          aïllat i foll, busca
                                          l'ésser de llum


                                          Entre udols i gemecs
                                          puc intuir els precs
                                          de l'home llop


                                          La puta passeja
                                          la monja se senya
                                          distraccions


                                          Un outsider penjat
                                          un gos abandonat
                                          a la vorera


                                          Frecs de terns de seda
                                          vòmits secs a terra
                                          sang al llavi


                                          Dol, por, fred, fam, tos, sang
                                          còrpora en el fang
                                          passo de llarg


                                          Trespol de tocs blavencs
                                          a sota, mots obscens
                                          la verga creix


                                          Planto en el pedregar
                                          rels seques, per sadollar
                                          la meva fam


                                          Subsol erm, vellut blau
                                          nafres de primer grau
                                          la carn magre


                                          Intueixo el perill
                                          dos ulls mirant l'espill
                                          de fit a fit


                                          Aromes que apropen
                                          esguards que s'allunyen
                                          miopia


                                          Sóc en un banc, ulls clucs
                                          el somnis, lluny, perduts
                                          besam i fuig



dilluns, 3 de desembre de 2012

LA FESTA

                                     Assegut en un racó
                                     emparat en la foscor
                                     contemplo
                                     figures en moviment
                                     cossos en circumval·lació.
                                     Cada còrpora és un embolcall
                                     que conté una experiència
                                     farcida d'emocions, d'esglais
                                     de pèrdues i de descobriments.
                                     Teguments que busquen la llum
                                     per evitar haver d'indagar
                                     en les pròpies tenebres.
                                     Com s'ho fan per enganyar-se?
                                     Com s'ho fan per imaginar
                                     que les qüestions estan resoltes?
                                     De tant en tant es pot veure
                                     algun ens que decideix
                                     que és hora de deixar-ho córrer.
                                     No és fàcil, m'has de creure
                                     resoldre abandonar la festa
                                     quan encara sona la música
                                     quan hi ha menjar i beure
                                     quan aquella dona alta i rossa
                                     de gest precís i mirada punyent
                                     és en algun lloc de la sala.
                                     El més fàcil és romandre
                                     assegut en el sofà de pell
                                     i esperar que tot s'acabi
                                     i esperar que el silenci eixordi
                                     i deixar-te endur pel vent.

dimecres, 7 de novembre de 2012

SENECTUT

                                           Malalt
                                           reflex opac
                                           pell esgrogueïda
                                           el bleix cansat
                                           entela l'espill
                                           Has oblidat
                                           el nom del teu fill
                                           A partir de quin moment
                                           vas esdevenir espantall?
                                           Anys i panys
                                           somnis esvaïts
                                           A partir de quin instant
                                           va començar el turment?

                                           Febre
                                           mirall trencat
                                           la força es va esfondrar
                                           ja fa molt de temps
                                           El record
                                           encén el desig
                                           el membre endurit
                                           una dècada després
                                           fa pensar
                                           en la resurrecció de la carn

divendres, 5 d’octubre de 2012

MIRADES

                                          Et vares aixecar la faldilla
                                          rosa i curta
                                          i et vas abaixar les calces
                                          negres i brutes

                                          Et vares separar les natges
                                          i em vas mostrar
                                          el teu ull del cul
                                          fosc i profund

                                          Vaig provar de dissimular
                                          abaixant el cap i xiulant
                                          esperant que el teu ull del cul
                                          deixés d'observar-me

                                          Descarada i insistent
                                          meuca desvergonyida
                                          vas anular la meva voluntat
                                          i em vares hipnotitzar
                                          amb el magnetisme
                                          del teu ull del cul

                                          Em vaig treure la verga
                                          i et vaig sodomitzar
                                          els teus esgarips de plaer i dolor
                                          se sentien des de la vall del riu vermell
                                          fins a la frontera del Lian-Xan-Po.
                                          El líquid seminal lliscava cama avall
                                          fins a formar un toll de llet
                                          que ens arribava fins els genolls

                                          Ara has après la lliçó;
                                          és de mala educació
                                          clavar-li l'esguard
                                          a un desconegut

diumenge, 1 de juliol de 2012

ESTIU

                             Fugint d'un sol eixordidor
                             busco l'ombratge
                             que em calmarà el neguit
                             que em donarà la pau
                             que em serenerà l'esperit
                             que em sadollarà la fam
                             i m'omplirà el costal
                             i em farà feliç
                             i em donarà un motiu
                             per continuar vivint
                             I sabent-me tan murri
                             i imaginant-me tan savi
                             i mantenint-me tan sobri
                             i pensant-me tan hàbil
                             encara no puc entendre a hores d'ara
                             com he pogut ser tan enze,
                             bajoc i apocat
                             tanoca i capsigrany
                             beneit i cagat
                             de deixar-te marxar

dimecres, 20 de juny de 2012

CONSCIÈNCIA

                                                     Un quart de quatre de la matinada
                                                      i no agafo el son
                                                      aliè al procés interior que em portarà
                                                      indefectiblement a l'anorreament
                                                      de la consciència


                                                      Dos quarts de cinc i m'adormo profundament
                                                      bromes oníriques m'arrosseguen a l'abisme
                                                      em desperto al cap de quatre anys
                                                      cedint a l'esclat victoriós
                                                      de la inconsciència


                                                      L'única veritat ineludible
                                                             és que sóc quatre anys més vell

dimarts, 12 de juny de 2012

JUNY

                                                S'encén un llumí
                                                quan el cap espetega
                                                s'amaga la nit


                                                 Endergues velles
                                                 muten lentament, llavors
                                                 retrunyen canons


                                                 Dançava content
                                                 sobre el cap de l'agulla
                                                 li sobrava espai


                                                 A toc d'orgasme
                                                 la cinglada s'atura
                                                 comença la pau


                                                 El bleix enyorat
                                                 de l'home gran s'assembla
                                                 al de l'emigrant


                                                 Després de l'aürt
                                                 queda torbat, incapaç
                                                 de riure de nou


                                                  En el fons del llot
                                                  hi va trobar la calma
                                                  ara hi dorm cofoi

divendres, 1 de juny de 2012

TEORIA DEL COSSOS*

                                                El frec del teu abric
                                                moviment harmònic que deixa
                                                una estela de desig
                                                una espurna d'esperança
                                                que s'inicia amb un somriure
                                                i que es finalitza al llit.
                                                Freqüència en ones hertzianes
                                                es mou el dial amb neguit
                                                un projecte i dues ànimes
                                                dos cossos i algunes llàgrimes
                                                dos éssers en mig de la nit.
                                                I quan m'apropo, t'allunyes
                                                i quan em desitges, no et veig;
                                                s'aboquen paraules a l'aire
                                                que es perden en mig de la fosca
                                                i es deixen caure en l'oblit


* Títol manllevat sense cap mena de pudor al gran Ferrater

dissabte, 26 de maig de 2012

SÉCS

                                                       Els sécs de la roba
                                                       assenyalen
                                                       les hores perdudes
                                                       en un racó de l'habitació
                                                       assegut i inert
                                                       buscant alguna resposta
                                                       al fons de l'ampolla
                                                       El sécs de la cara
                                                       determinen
                                                       els anys perduts
                                                       al fons del no res

dimecres, 2 de maig de 2012

FRENÈTIC

Tirànic esforç el que ens obliguen a fer
             despòtic poder econòmic i financer
                            hieràtic posat del polític rialler
                                    (mostrant ullals blancs lleugerement enrogits)
                            Titànic enfonsat amb salvavides insuficients
             sulfúric (àcid) altament sulfurat
histriònic periodista amb el sobre a la mà
              espasmòdic moviment del policia esverat
                            cínic el ric quan li parlen del pobre
                                   (pobre del pobre que es pensa que és ric)
                            àtic amb vistes a campaments d'indignats (que no indignes)
               cítric surant en el gin-tònic de moda
màgic el polvo que s'ha imaginat
               sàdic el bèstia que pega la dona
                             fàstic qui creu que ella s'ho ha buscat
                                   apàtic rere taulells i barres i estrelles
                             simpàtic que mostra motius d'alegria
                antipàtic que creu que un somriure és en va
simbiòtic dos cossos fonent-se a l'hora (formant un tot)

Només es pot perdre el que s'ha tingut


dimarts, 17 d’abril de 2012

ABRIL

                                             L'aparició de l'últim floc,
                                             testimoni mut que concedeix
                                             l'alternativa al calendari,
                                             es barreja amb la neu pols
                                             llençol immaculat que cobreix
                                             el teu cos nu.
                                             Arribo sota el teu llit reptant
                                             com un animal ferit
                                             espero el moment del desglaç
                                             per poder atacar de nou.

dimecres, 21 de març de 2012

INVERSIÓ LINGÜÍSTICA

                                      Si per cada història que invento
                                      per cada vers que escric
                                      per cada mot que enregistro
                                      per cada insult que no dic
                                      per cada carícia que assajo
                                      per cada dia avorrit
                                      per cada besada que atrapo
                                      i per cada somni a la nit
                                      si em paguessin sols un euro
                                      ja seria un home ric.

dilluns, 30 de gener de 2012

GENER

                                                   I cerquem
                                                   en l'escalfor de l'hivern

                                                   entre el fred rigorós
                                                   envoltats de cims enfarinats
                                                   de coca adulterada
                                                   subsistint a una estació amerada
                                                   de xifres esfereïdores
                                                   percentatges buits de contingut.
                                                   Ànimes maleïdes
                                                   que han perdut tota esperança
                                                   de formar part del remat
                                                   ( ironies de la vida,
                                                   en altre temps el desig
                                                   era separar-se'n )
                                                   Caminant per la corda fluixa
                                                   sense mirar cap avall
                                                   exercicis de funambulisme
                                                   apresos durant la infantesa
                                                   no eviten que en ocasions
                                                   ens precipitem al buit;
                                                   esperem que en aquesta ocasió
                                                   no ens hàgim oblidat la xarxa.
                                                 
                                                   I trobem
                                                   en l'escalfor de l'hivern