Seguidors

dissabte, 29 d’octubre de 2011

NOCTÀMBULS

                                               



                                                
                                                 Ombres en mig de la fosca
                                                 siluetes a mig dibuixar
                                                 mínimes llums rogenques
                                                 insinuen rostres cansats
                                                 esguards buits, boques obertes
                                                 que deixen mots ignorats.
                                                 Algú demana més veure
                                                 tothom desitja un amant
                                                 ningú es resigna a creure
                                                 que aquella nit serà en va.
                                                 I la nit avanç inflexible
                                                 travessant la ciutat
                                                 ànimes negres movent-se
                                                 ments en blanc oscil·lant
                                                 mans obertes inermes
                                                 incapaces d'atrapar.
                                                 En cert moment es pot veure
                                                 si més no es pot desitjar
                                                 una mirada, una escletxa,
                                                 una obertura, un senyal
                                                 mentre el so de la trompeta
                                                 d'en Lee Morgan tocant
                                                 Night in Tunicia en directe
                                                 et submergeix en un estat
                                                 ingràvid, lleu, inconnex                                                                                                                                 immers en la incertesa
                                                 del que és real o irreal.
                                                 Mentre la nit es condensa
                                                 i es fon en un sol instant
                                                 l'instant breu que és una vida
                                                 i la vida és pèrdua constant

dimarts, 25 d’octubre de 2011

URBS

                                                     Fregant els núvols
                                               orgull del bosc de ciment
                                                     ignora el carrer


                                                     Els llums de colors
                                                 que parpellegen inquiets
                                                     viuen a rampells


                                                     El visitant creu
                                               conèixer tots els secrets
                                                       inviolables


                                                     Cavalls mecànics
                                                   desbocats i afamats
                                                      devoren l'asfalt


                                                     Sota llambordes
                                                  es buscava la platja i
                                                      sorgí una llavor

dijous, 20 d’octubre de 2011

FOLLIA

                                                           Sobre el taló d'agulla
                                                           encís de diamant
                                                           panxell de suggerent forma
                                                           que enfundat adorna
                                                           la mitja brillant

                                                           Malucs de mida adient
                                                           peça ajustada
                                                           breu brusa de coll de pic
                                                           que a l'aire deixa el melic
                                                           pell bronzejada

                                                           Cabellera llarga i fosca
                                                           mirada absent
                                                           rostre esculpit per déus
                                                           desitjats moments breus
                                                           amarg lament

dijous, 13 d’octubre de 2011

MOTS

                                           Les paraules ajuden a trobar
                                           un sentit a tot plegat
                                           mots tramposos que s'inventen
                                           realitats alternatives
                                           i una vegada pronunciats
                                           no ens podem fer enrere
                                           sinó seria admetre
                                           que no té res a veure
                                           el que som i el que diem

dissabte, 8 d’octubre de 2011

OCTUBRE

                                   Oblidem el què hem après
                                   però no hem après a oblidar
                                   i mentre espero
                                   que algú m'expliqui com s'ha de fer
                                   per començar de nou,
                                   la tardor s'imposa per fi
                                   a un estiu que s'havia entestat
                                   en quedar-se més temps de l'esperat