Seguidors

dilluns, 26 de desembre de 2011

DESEMBRE

                                 Penjolls, llums, festes i alegria
                                 imposat per imperatiu legal
                                 resulta estremidora
                                 la tristesa en ple desembre

                                 solstici d'hivern, solstici d'estiu

                                 El dia s'allarga
                                 s'escurcen els pensaments
                                 augmenta l'esperança de vida
                                 i creix la desesperança en la vellesa

                                 Ara no és el moment
                                 de posar el dit a la nafra
                                 potser després de reis
                                 en continuarem parlant

                                 Una treva sempre és desitjable

diumenge, 11 de desembre de 2011

ÀLGEBRA

                                              Aclaparat per una idea
                                              fosca i absurda
                                              no deixo de confegir
                                              formes geomètriques variades
                                              ajustades a una lògica
                                              imposada per una llei
                                              que no he pogut escollir

                                              Abaixo l'esguard per no veure
                                              què m'ofereix el destí

                                              El temps deixa una empremta
                                              inesborrable i punyent
                                              dibuixant en el rostre
                                              solcs i relleus simètrics
                                              que poden ser desxifrats
                                              per matemàtics avesats
                                              a aclarir l'igcògnita

                                              El resultat de l'equació
                                              no sempre té gaire sentit

diumenge, 4 de desembre de 2011

FAM

                                             Vaig olorar el teu cony
                                             quan encara era verd
                                             i un cop madur
                                             el vaig devorar

                                             Ara només espero
                                             trobar-ne un d'igual

divendres, 25 de novembre de 2011

FRIENDS

                                                   El meu amic Baudelaire
                                                   m'advertí, fent.ne via:
                                                   "fes-me cas, desconfia
                                                   d'aquell que no troba plaer
                                                   en un got de vi al migdia"

                                                   Un vespre Goethe em digué
                                                   amb coneixament de causa:
                                                   "fes l'amor sense pausa
                                                   i així podrás fer el bé
                                                   que no hi ha pau sense rauxa"

                                                   Quan en Bukowski em trucà
                                                   per invitar-me a cervesa
                                                   em féu veure amb certesa
                                                   l'important que és oblidar
                                                   i gaudir de la bellesa

                                                   Ignorant si era correcte
                                                   el meu tarannà vital
                                                   en Calvino, tot formal
                                                   m'ensenyà que, en efecte
                                                   no hi ha bé sense el mal

dimecres, 16 de novembre de 2011

CARÌCIES

                                             A través de l'olfacte
                                             ressegueixo el contorn
                                             de la teva pell
                                             i en acaronar-te amb l'oïda
                                             puc veure
                                             el teu rostre
                                             en mig de la fosca,
                                             i el so del teu somriure
                                             complegut i callat
                                             em confirma el que ja sabia;
                                             et quedaràs amb mi
                                             un dia més

dissabte, 12 de novembre de 2011

NOVEMBRE

                                                    Tot just les sis de la tarda
                                                     i els fanals, mandrosos
                                                     comencen a despertar-se
                                                     per il·luminar carrers i places
                                                     El dia, lentament, s'escurça
                                                     i deixa pas a una nit exigent
                                                     les arbredes, desfullades
                                                     reclamen la nostra atenció
                                                     Sembla que el temps s'aturi
                                                     i creiem que ens pertany
                                                     i amb els ulls closos deixem
                                                     que ens embolcalli el desig

dimarts, 8 de novembre de 2011

L'APRENENTATGE

                                             La saviesa ens arriba
                                             al cap dels anys
                                             després d'una etapa
                                             d'aprenentatge     
                                              i a força de topar
                                             cinc-centes vegades
                                             amb la mateixa pedra
                                             ens adonem
                                             que la propera
                                             en farà cinc-centes una

dissabte, 29 d’octubre de 2011

NOCTÀMBULS

                                               



                                                
                                                 Ombres en mig de la fosca
                                                 siluetes a mig dibuixar
                                                 mínimes llums rogenques
                                                 insinuen rostres cansats
                                                 esguards buits, boques obertes
                                                 que deixen mots ignorats.
                                                 Algú demana més veure
                                                 tothom desitja un amant
                                                 ningú es resigna a creure
                                                 que aquella nit serà en va.
                                                 I la nit avanç inflexible
                                                 travessant la ciutat
                                                 ànimes negres movent-se
                                                 ments en blanc oscil·lant
                                                 mans obertes inermes
                                                 incapaces d'atrapar.
                                                 En cert moment es pot veure
                                                 si més no es pot desitjar
                                                 una mirada, una escletxa,
                                                 una obertura, un senyal
                                                 mentre el so de la trompeta
                                                 d'en Lee Morgan tocant
                                                 Night in Tunicia en directe
                                                 et submergeix en un estat
                                                 ingràvid, lleu, inconnex                                                                                                                                 immers en la incertesa
                                                 del que és real o irreal.
                                                 Mentre la nit es condensa
                                                 i es fon en un sol instant
                                                 l'instant breu que és una vida
                                                 i la vida és pèrdua constant

dimarts, 25 d’octubre de 2011

URBS

                                                     Fregant els núvols
                                               orgull del bosc de ciment
                                                     ignora el carrer


                                                     Els llums de colors
                                                 que parpellegen inquiets
                                                     viuen a rampells


                                                     El visitant creu
                                               conèixer tots els secrets
                                                       inviolables


                                                     Cavalls mecànics
                                                   desbocats i afamats
                                                      devoren l'asfalt


                                                     Sota llambordes
                                                  es buscava la platja i
                                                      sorgí una llavor

dijous, 20 d’octubre de 2011

FOLLIA

                                                           Sobre el taló d'agulla
                                                           encís de diamant
                                                           panxell de suggerent forma
                                                           que enfundat adorna
                                                           la mitja brillant

                                                           Malucs de mida adient
                                                           peça ajustada
                                                           breu brusa de coll de pic
                                                           que a l'aire deixa el melic
                                                           pell bronzejada

                                                           Cabellera llarga i fosca
                                                           mirada absent
                                                           rostre esculpit per déus
                                                           desitjats moments breus
                                                           amarg lament

dijous, 13 d’octubre de 2011

MOTS

                                           Les paraules ajuden a trobar
                                           un sentit a tot plegat
                                           mots tramposos que s'inventen
                                           realitats alternatives
                                           i una vegada pronunciats
                                           no ens podem fer enrere
                                           sinó seria admetre
                                           que no té res a veure
                                           el que som i el que diem

dissabte, 8 d’octubre de 2011

OCTUBRE

                                   Oblidem el què hem après
                                   però no hem après a oblidar
                                   i mentre espero
                                   que algú m'expliqui com s'ha de fer
                                   per començar de nou,
                                   la tardor s'imposa per fi
                                   a un estiu que s'havia entestat
                                   en quedar-se més temps de l'esperat