Seguidors

divendres, 30 de maig de 2014

PATAC D'AIGUA

                                      És temps de tempesta
                                      la primavera esclata
                                      amb tota la seva fúria.
                                      Sota un envelat espero
                                      que escampi la boira
                                      el whisky i la cervesa
                                      mantenen un diàleg intens
                                      mentre jo em reservo
                                      el paper d'àrbitre
                                      però la meva imparcialitat
                                      és impostada.
                                      Crec en la reencarnació
                                      en l'evolució de l'espècie
                                      en l'abolició de l'esclavitut
                                      en els drets humans
                                      en la igualtat de sexes
                                      en el sexe en llibertat
                                      i en l'amistat sense reserves.
                                      Em reservo el dret
                                      de dir tot allò que penso
                                      i discutir sobre el diví i l'humà
                                      mentre acarono
                                      la teva pell blanca colrada pel sol
                                      sento com la teva llengua
                                      em llepa el gland
                                      i t'escolto
                                      i et llegeixo.
                                      No cal que t'expliqui
                                      quin és el desenllaç


diumenge, 27 d’abril de 2014

L'EXILI

        Poema abstret de la celebèrrima novel·la "La difícil supervivència de les tortugues en el Mediterrani" del prestigiós escriptor i poeta català Raví.


En un exili voluntari trobo
un cert plaer dolorós
encofurnat en racons ignots
planyo els profans que m'envolten.
Pell colrada pel sol
l'ànima ennegrida recela
de tot allò que no entén
de tot aquell que ho sap tot.
Xop de cap a peus imagino
paisatges idíl·lics llunyans
genet expert, mirada al front
galopant veloç per l'estepa.
Un sol àpat sadolla
la meva fam d'aventura
amb un casinyot faig el fet
amb dos clavells, alegria
amb tres petons toco el cel

i amb quatre polvos, l'epifania.



Dedicat als magnífics 44 anys de l'existència d'una vida rebel

dissabte, 18 de gener de 2014

IMPLICACIÓ

                                         Implica't
                                         si has de fer gaires preguntes
                                         és que no et trobes
                                         en el context adequat
                                         si t'ofereixen la mà
                                         has de saber per què
                                         si t'acaronen el rostre
                                         no et qüestionis
                                         per què ets l'escollit
                                         si et besen els llavis
                                         no pensis en els llavis
                                         que no has pogut besar
                                         Pels vols de mitjanit
                                         has de romandre despert
                                         no és excusa
                                         que hagis de matinar
                                         quan ella es llevi la brusa
                                         has d'estar preparat
                                         t'ho havies d'haver imaginat
                                         hauries d'haver copsat el senyal
                                         molt abans de decidir
                                         que és hora de plegar

divendres, 25 d’octubre de 2013

UN TOMB PER LA VORAVIA

                                           Camí cap a l'est
                                           on tímids raigs despunten
                                           entre el camp i l'urbs

                                           Afamat i atret
                                           pel reclam de la fleca
                                           assaja els seus precs

                                           Vides perdudes
                                           identitats amb malnom
                                           un mal presagi

                                           Terns blaus de seda
                                           la prèdica ha començat
                                           no hi ha res a dir

                                          Tinc un pensament
                                          fugisser, i l'oblido
                                          quan ets molt a prop

                                          Els ulls li brillen
                                          travessant la buanya
                                          amb foscs propòsits

                                          M'és desconegut
                                          aquest llambreig inquietant
                                          de l'aparador

                                          Un rostre brillant
                                          entre la mediocritat
                                          sols un miratge

                                          Amb la ment en blanc
                                          trescant escales avall
                                          s'escapa el comboi

                                          El teu somriure
                                          em semblà una ofensa
                                          un desencert més

                                          Immoble superb
                                          en lloc de les barraques
                                          misèria oculta

                                          Senyor, tinc gana
                                          cinc fills i una dona
                                          ignora'm si pots

                                          Músic de carrer
                                          el teu cant és un lament
                                          prova de riure

                                          Xofer, atura't
                                          en el pas de vianants
                                          petició fútil

                                          Aquí, un cinema
                                          allà, hi havia un bar
                                          ara hi ha dos bancs

                                          S'ha fet escàpol
                                          i amatent s'ha endinsat
                                          en un atzucac

                                         Sense ser conscient
                                         del terror que desperta
                                         busca conversa

                                         Un desnonament
                                         quatre cents mil al carrer
                                         resipiscència

                                         Ha rebut l'ordre
                                         de dispersar la turba
                                         somriu complagut

                                         Una injustícia
                                         cap reacció possible
                                         la mar podrida

                                         Costa molt mantenir
                                         la fe en la humanitat
                                         Costa d'Ivori

                                         Feliç i joiós
                                         enceta en un portal fosc
                                         la capcinada

                                         Prop de l'escambell
                                         resta dempeus, espera
                                         el moment precís

                                         Sota l'ombrel·la
                                         assedegat espero
                                         el cambrer remís

                                         Amb posat bròfec
                                         clava l'esguard trencadís
                                         i desapareix

                                         Em llevo el capell
                                         com a senyal de respecte
                                         ella ho agraeix

                                         Fadat per la llum
                                         del fanalet apagat
                                         conserva la fe

                                         Fadat pel botet
                                         nouvingut a la ciutat
                                         no hi ha miracle

                                         El lent parpelleig
                                         rosa indica el camí
                                         que mena a l'edèn

                                         Gelor intensa
                                         i en mig del no res
                                         la flor d'edelweiss

                                         L'arc de Sant Martí
                                        que es veu del pont estant, és
                                        en blanc i negre

                                        Un cop s'ha perdut
                                         l'essencial, es requereix
                                         la galindaina

                                        Caminar pausat
                                        les cames inflades, seu
                                        però no descansa

                                        Dia assenyalat
                                        compres el regal més car
                                        a un mag borni

                                        Sortida de fums
                                        cinc-centes mil burilles
                                        vidres trencats

                                        Brogit de copes
                                        en una nit de bastos
                                        branden espases

                                        Deixo el carrer nou
                                        per tal de copsar l'ambient
                                        del barri pudent

                                        Sec, brut i enfollit
                                       malforjat amb uns parracs
                                       va ensenyant el cul

                                       La puta vella
                                       m'ofereix el seu cony vell
                                       no porto canvi

                                       Sense baixar de
                                       la vorera, travesso
                                       tot l'infern de Dant





dissabte, 23 de febrer de 2013

BEN A PROP

                                           Aquí, a prop de casa
                                           just davant de la farmàcia
                                           hi havia un cinema
                                           De petit hi anava a veure
                                           pel·lícules d'aventures
                                           i alguna de por
                                           Nits de somnis i fantasia
                                           al voltant de l'avenir
                                           Ara hi ha una entitat financera


                                           Aquí, a prop de casa
                                           just davant del quiosc de premsa
                                           hi havia un jardí.
                                           De petit hi anava a jugar
                                           a futbol i a tocar i parar
                                           esgarrinxada al genoll
                                           Tardes de joia
                                           aquella nena que em feia l'ullet
                                           Ara hi ha una plaça i un fanal


                                           Aquí, a prop de casa
                                           hi havia de tot
                                           il·lusió, esperança i força
                                           ara no hi queda res de tot això

divendres, 21 de desembre de 2012

LOST

                                           Encerclant el cabdell
                                           faig el meu niu d'ocell
                                           i m'hi adormo


                                           Entre les flors del mal
                                           trobo el meu rival
                                           en mi mateix


                                           Les deus s'han assecat
                                           i tinc la necessitat
                                           de trobar-te


                                           Damunt la vorera
                                           es pren la foguera
                                           seguim el fum


                                           Els reflexes daurats
                                           cremen els encenalls
                                           de pell bruna


                                          Esquitx en mig de l'urbs
                                          fent camí cap el sud
                                          bat les ales


                                          Sovint el silenci
                                          conté el pas previ
                                          de la veritat


                                          Quan la sort sesteja
                                          el perill passeja
                                          vora l'incert


                                          Espantall espantat
                                          fantotxe espatllat
                                          no saps viure


                                          Immers dins la fosca
                                          aïllat i foll, busca
                                          l'ésser de llum


                                          Entre udols i gemecs
                                          puc intuir els precs
                                          de l'home llop


                                          La puta passeja
                                          la monja se senya
                                          distraccions


                                          Un outsider penjat
                                          un gos abandonat
                                          a la vorera


                                          Frecs de terns de seda
                                          vòmits secs a terra
                                          sang al llavi


                                          Dol, por, fred, fam, tos, sang
                                          còrpora en el fang
                                          passo de llarg


                                          Trespol de tocs blavencs
                                          a sota, mots obscens
                                          la verga creix


                                          Planto en el pedregar
                                          rels seques, per sadollar
                                          la meva fam


                                          Subsol erm, vellut blau
                                          nafres de primer grau
                                          la carn magre


                                          Intueixo el perill
                                          dos ulls mirant l'espill
                                          de fit a fit


                                          Aromes que apropen
                                          esguards que s'allunyen
                                          miopia


                                          Sóc en un banc, ulls clucs
                                          el somnis, lluny, perduts
                                          besam i fuig



dilluns, 3 de desembre de 2012

LA FESTA

                                     Assegut en un racó
                                     emparat en la foscor
                                     contemplo
                                     figures en moviment
                                     cossos en circumval·lació.
                                     Cada còrpora és un embolcall
                                     que conté una experiència
                                     farcida d'emocions, d'esglais
                                     de pèrdues i de descobriments.
                                     Teguments que busquen la llum
                                     per evitar haver d'indagar
                                     en les pròpies tenebres.
                                     Com s'ho fan per enganyar-se?
                                     Com s'ho fan per imaginar
                                     que les qüestions estan resoltes?
                                     De tant en tant es pot veure
                                     algun ens que decideix
                                     que és hora de deixar-ho córrer.
                                     No és fàcil, m'has de creure
                                     resoldre abandonar la festa
                                     quan encara sona la música
                                     quan hi ha menjar i beure
                                     quan aquella dona alta i rossa
                                     de gest precís i mirada punyent
                                     és en algun lloc de la sala.
                                     El més fàcil és romandre
                                     assegut en el sofà de pell
                                     i esperar que tot s'acabi
                                     i esperar que el silenci eixordi
                                     i deixar-te endur pel vent.